Valoración del desempeño lumínico de puestos de trabajo a partir de los efectos no visuales de la luz natural sobre la salud

El desempeño de la luz natural en ambientes interiores ha sido estudiado en términos de autonomía de la luz y eficiencia energética, siendo común que se excluya el factor humano dentro de las variables de evaluación. No obstante, investigaciones recientes confirman la relevancia de aprovechar la luz natural la mayor parte del día y sus ventajas biológicas para la regulación de los ritmos circadianos; reafirmando la necesidad de incorporar estos conceptos en el diseño arquitectónico. En este artículo se propone una curva de ponderación para estimar el nivel lumínico en unidades equivalentes de lux melanópicos (EML) para diferentes edades, a partir del 98.5% de supresión de melatonina, adicionalmente, se explora un método de evaluación con simulaciones computacionales de un espacio de oficina y diversas modificaciones arquitectónicas, para usuarios entre 25 y 55 años, utilizando un archivo climático del lugar y una métrica de Autonomía de luz natural (DA). Los resultados obtenidos se compararon con los conceptos de iluminación circadiana de la Certificación WELL y los estudios de Kyle Konis, exponiendo una perspectiva diferente de la valoración del desempeño lumínico y los efectos de salud en ambientes de oficina según la edad. Como conclusión, se evidencia que es posible incorporar un método descriptivo cómo herramienta para ampliar el panorama en análisis más completos de la luz natural en ambientes interiores, dando pistas de la funcionalidad espacial en términos de bienestar, salud y comodidad. Sin embargo, todavía hacen falta avances en las métricas de factores humanos y en herramientas de simulación computacional que faciliten evaluar efectos de salud en la arquitectura. L'acompliment de la llum natural en ambients interiors ha estat estudiat en termes d'autonomia de la llum i eficiència energètica, sent comú que s'exclogui el factor humà dins de les variables d'avaluació. No obstant això, investigacions recents confirmen la rellevància d'aprofitar la llum natural la major part del dia i els seus avantatges biològics per a la regulació dels ritmes circadians; reafirmant la necessitat d'incorporar aquests conceptes en el disseny arquitectònic. En aquest article es proposa una corba de ponderació per estimar el nivell lumínic en unitats equivalents de lux melanópicos (EML) per a diferents edats, a partir de l'98.5% de supressió de melatonina, addicionalment, s'explora un mètode d'avaluació amb simulacions computacionals d'un espai d'oficina i diverses modificacions arquitectòniques, per a usuaris entre 25 i 55 anys, utilitzant un arxiu climàtic de el lloc i una mètrica d'Autonomia de llum natural (DA). Els resultats obtinguts es van comparar amb els conceptes d'il·luminació circadiària de la Certificació WELL i els estudis de Kyle Konis, exposant una perspectiva diferent de la valoració de l'acompliment lumínic i els efectes de salut en ambients d'oficina segons l'edat. Com a conclusió, s'evidencia que és possible incorporar un mètode descriptiu com a eina per ampliar el panorama a anàlisis més completes de la llum natural en ambients interiors, donant pistes de la funcionalitat espacial en termes de benestar, salut i comoditat. No obstant això, encara calen avenços en les mètriques de factors humans i en eines de simulació computacional que facilitin avaluar efectes de salut en l'arquitectura. The performance of natural light in indoor environments has been studied in terms of daylight autonomy and energy efficiency. The human factor is commonly excluded from the assessment variables. However, recent research confirms the relevance of taking advantage of natural light most of the day and its biological benefits regulating circadian rhythms; which reaffirms the need to incorporate these concepts into architectural design. This article proposes a weighting curve to estimate the light level in Equivalent Melanopic Lux (EML) for different ages, starting at 98.5% of melatonin suppression. In addition, it explores an evaluation method with computational simulations of office space and various architectural modifications; for users between 25 and 55 years old, using a climate file of the place and a metric of Daylight Autonomy (DA). The results obtained were compared with the concepts of circadian lighting of the WELL Certification and the studies of Kyle Konis, exposing a different perspective on the assessment of light performance and health effects in office environments according to age. This research demonstrates that it is possible to incorporate a descriptive method as a tool to broaden the panorama in more complete analyses of natural light in indoor environments, providing clues to spatial functionality in terms of well-being, health, and comfort. However, progress is still needed in human factor metrics and computational simulation tools to facilitate assessing health effects in architecture.